ESPANYOLS A AUSCHWITZ

PEDRO MONTER FERRIS

Va néixer a Binaced (Osca) el 12 d’agost de 1900. Es va casar amb Esperanza Fernández Santín a Sabadell, ciutat a la que ella havia arribat procedent de la localitat lleonesa de Ruitelan, on havia nascut. Van tenir dos fills, l’Antonia (1932) i l’Alfredo (1938).

Segons la documentació consultada, el Pedro treballava com a peó agrícola, encara que segons en Francesc (fill de l’ Antonia), el seu avi treballava muntant torres de transmissió elèctrica i, segons li havia contat la seva àvia, militava en el Partit Obrer d’Unificació Marxista (PSUC) o a la Confederació Nacional del Treball (CNT), fets que no s’han pogut confirmar.

El Pedro es va haver d’exiliar i l’Esperanza es quedà a càrrec dels dos fills i de la mare.  El 1946, les penúries van obligar l’Esperanza a acollir-se als beneficis del treball de la “Red de huérfanos de la Nación y de la Guerra” i s’obrí un expedient en el que se li entregà un certificat de defunció del Pedro, expedit a Klagenfurt, en el que se li notificà la seva mort a Auschwitz el 23 de febrer de 1943. La família del Pedro sabé que era mort però, amb el pas del temps, el silenci i la por que es van viure durant els anys del franquisme, oblidaren el lloc de la seva mort.

No va ser fins el maig del 2010, quan en Francesc va conèixer la veritable ruta del seu avi, podent comprovar que la seva trajectòria va ser prou particular si la comparem amb la de la resta de republicans espanyols.  Segons l’expedient de Dachau, va entrar a aquest camp el 7 de juliol de 1941 i es identificat a la seva fitxa com a presoner espanyol (Rotspanier). Es tracta d’un cas poc comú, ja que s’ha de recordar que a partir de l’estiu de 1940, els republicans identificats per la Gestapo en els camps de presoners de guerra van ser deportats a Mauthausen.  Sols un espanyol havia estat admès a Dachau i 14 l’any 1941, dels quals la meitat procedien de Mauthausen.  Per als altres 7, entre ells en Pedro, va ser el seu primer destí.  Fins ara es desconeix el punt de partida de la seva deportació