Situat a Oswiecim, a uns 43 quilòmetres de Cracòvia, va ser el centre d’extermini més gran del nazisme, on van ser enviades un milió tres-centes mil persones aproximadament, entre les quals vint-i-vuit presos i preses polítiques espanyoles, trenta-tres persones d’origen jueu nascudes a Espanya i un home i una dona d’origen gitano també nascuts a Espanya.

La majoria dels deportats, es calcula que gairebé un milió cent mil hi van morir, la gran majoria jueus (90%) però també polonesos, gitanos, comunistes…

El 27 d’abril de 1940, Himmler va decidir la creació del camp i pocs dies després va nomenar el seu primer comandant, Rudolf Höss.  El seu primer objectiu va ser la construcció de les instal·lacions a partir d’uns barracons i estables de l’exèrcit polonès.

Els primers interns d’ Auschwitz van ser trenta criminals alemanys procedents de Sachsenhausen amb la finalitat de convertir-los en els primers kapos del camp i set-cents vint-i-vuit  presoners polonesos que van arribar el 14 de juny de 1940. Tant el sistema de kapos com el lema Arbeit macht frei  (El treball us farà lliures) van ser establerts pel comandant Höss a partir de la seva experiència al camp de Dachau.

Més de sis mil cinc-cents membres de les SS van ser destinats a Auschwitz a la tasca de portar a terme la “solució final” al “problema jueu”.

Amb les primeres presoneres hi van arribar també les primeres vigilants, el març de 1942, traslladades des del camp de Ravensbrück.

El 17 de gener de 1945, amb la imminent arribada de l’Exèrcit Roig, el personal nazi va iniciar l’evacuació d’Auschwitz cap a l’oest.  La majoria de presoners van ser obligats a anar a les anomenades “marxes de la mort”, però els que estaven massa dèbils van ser abandonats al camp.

El 27 de gener de 1945 l’Exèrcit Roig alliberà a set mil set-cents presoners, la gran majoria dels quals estaven confinats a la infermeria.